El dissabte 17 d'abril vaig assistir a la presentació de la novel·la juvenil Sopa de menta amb picarols escrita per la meva amiga i sòcia de tallers Anna Fité, i il·lustrada per la Laia Berloso a qui vaig entrevistar aquí. També les acompanyava l'editora de La Galera, Pema Maymó.
L'acte va aglutinar força gent malgrat les restriccions d'aforament de la Covid, motiu pel qual va tenir lloc en un espai cedit de l'Acadèmia catòlica de Sabadell.
Sinopsi: A mitjan segle XIV es declara un brot de pesta a la ciutat de Girona i es decreta una quarantena per als veïns. Davant la impassibilitat dels governants de la ciutat, és la madona Francesca qui agafa el comandament de la lluita contra la pandèmia i improvisa un hospital de campanya, per atendre els malalts.
Buscant un remei desesperat, Francesca surt de nit acompanyada de Tarlà, a buscar la Majoma, que té bona fama com a remeiera. Tarlà i Majoma, enamorats l'un de l'altre, fan front comú per guarir els malalts; utilitzen el millor antídot, l'amor.
La presentació i debat a càrrec del periodista Marc Sabater de Petit Sabadell va servir per conèixer en directe a les tres agents implicades així com el procès de coordinació del propi projecte.
Però abans d'explicar el paper de cadascuna, vull posar en valor perquè aquest llibre és, en certa manera, visionari doncs és inevitable no comparar l'epidèmia del segle XIV amb l'actual pandèmia (on les autoritats sanitàries no han sabut respondre i la gent s'ha hagut d'organitzar a través de la cultura i l'alegria) No us sona familiar?
L'escriptora: Anna Fité, en paraules de la seva editora, és garantia de qualitat degut a la seva trajectòria a La Galera; aquest fet, unit a que fa 2 anys fou el 60è aniversari de l'editorial caracteritzada pel seu llegat de tradició i cultura popular de Catalunya, i pel foment de la lectura, fou motiu més que suficient per acceptar el projecte.
Tot va començar fa 25 anys quan la seva "germana" Lluïsa li va parlar de la llegenda del Tarlà, un joglar que pengen al carrer Argenteria durant les festes de Girona que en el passat ballava i amenitzava als vilatans tancats a casa pel brot de la pesta. Fou el seu perfil rebel, antisistema,... que la va seduïr així com la seva història.
En paraules de l'escriptora, el llibre és un cant a l'amor i està dedicat a totes aquelles persones que es caracteritzen per l'alegria de viure i que transmeten aquesta intensitat per la vida.
L'editora: Pema Maymó va reconèixer que va heretar el projecte començat i que el seu paper fou molt discret. De fet, va comparar la seva funció amb la d'una llevadora per a què neixi la criatura. Normalment l'escriptor ve amb una proposta que mai és tancada perquè l'editora l'ha de llegir i "treballar-la" bé per tal de millorar-la, sempre pensant en el lector.
Entre les seves funcions també s'inclou l'elecció de l'il·lustrador/a així com considerar alguns aspectes tècnics tals com una coberta plastificada, il·lustracions interiors en B&N o a color, etc,.
La il·lustradora: A Laia Berloso li arriba la novel·la pràcticament acabada. Com a gironina li va cridar l'atenció que fos ambientada a Girona i estigués escrita per una escriptora de Sabadell.
Li va suposar una gran responsabilitat potenciar, a través de la il·lustració, alguns passatges del text però va tenir la sort de comptar amb els millors historiadors com la Montse Aymerich qui va imprimir un gran rigor històric. El procès de documentació va ser fascinant i li va permetre traduïr la història amb colors vius propis de l'edat medieval atenent també al públic juvenil a qui anava dirigida la novel·la, per fer-la molt més atractiva.
Pel que fa a qüestions més tècniques com quines parts o escenes il·lustrar, ens va explicar que normalment li fan arribar una premaqueta amb espais assignats i opcions de canvi de pàgina però la feina es fa conjuntament amb l'editora. També es consensua amb el departament de disseny alguns detallets com, en aquest cas, les fulles de menta, les lletres capitulars, etc,.
Com pots comprovar a l'editorial li agrada posar en contacte escriptors amb il·lustradors per fer un treball en equip que sumi i, en aquest cas, dóno fe que ho han aconseguit.
"El que dónes, et torna" Anna Fité
D'esquerra a dreta: Anna de Turquoise, Anna Fité, Laia Berloso i servidora |
¿Te ha gustado este contenido?
Si no quieres perderte el siguiente post y contenido extra, ¡suscríbete al blog!
Si no quieres perderte el siguiente post y contenido extra, ¡suscríbete al blog!
No hay comentarios:
Publicar un comentario